Osteopatia
Què és l’osteopatia?
L’osteopatia és una disciplina terapèutica manual basada en el coneixement profund de l’anatomia, fisiologia i biomecànica del cos humà. Té com objectiu principal elevar l’estat de salut de les persones a través de la potenciació de la capacitat d’homeostàsia, és a dir, millorar el funcionament dels diferents aparells i sistemes del cos i els mecanismes d’autorregulació o equilibri intern.
És basa amb l’ús de gran varietat de tècniques manuals, per millorar la mobilitat de diferents teixits corporals i afavorir la circulación dels fluids interns.
A diferència d’altres enfocaments mèdics, l’osteopatia entén el cos de la persona com una unitat indivisible on estructura i funció estan estretament relacionades, és per això, que una disfunció a una part del cos pot generar alteracions en altres sistemes o zones aparentment no relacionades.
Orígens i significat
L’osteopatia va ser fundada als Estats Units durant la dècada de 1870 a Kirksville, Missouri, pel doctor Andrew Taylor Still (1828–1917). A partir de l’observació detallada dels seus pacients i d’un profund coneixement anatòmic, Still va postular que la salut depèn de la integritat estructural del cos i de la seva capacitat per autoregular-se.
El significat d’osteopatia sovint s’associa erròniament amb patologies òssies, però realment fa referència a l’ús que se’n fa del sistema múscul-esquelètic com a eina diagnòstica i terapèutica. L’osteòpata utilitza el moviment i la palpació de músculs, ossos, lligaments i tendons, per identificar desequilibris i restablir l’harmonia funcional del cos.
Legalitat i reconeixement sanitari
L’osteopatia està reconeguda com a professió sanitària de primera intenció en diversos països com Austràlia, Canadà, Dinamarca, Estats Units, França, Finlàndia, Islàndia, Itàlia, Nova Zelanda, Portugal, Rússia i Suïssa entre d’altres. Els osteòpates poden exercir de manera autònoma dins el sistema sanitari, tot i això, la seva regulació pot variar segons el país.
A Espanya l’osteopatia es considera una especialitat dins de la fisioteràpia, no una professió sanitària independent tot i què hi ha la norma Europea UNE-EN 166686:2015 que sí la reconeix com a tal, establint uns requisits de formació i pràctica per els osteòpates permetent-los actuar com a professionals de primera intenció.
Qui se'n pot beneficiar?
L’osteopatia pot ajudar a persones de qualsevol edat, nadons amb pocs dies de vida o persones d’edat avançada sense límit!
Que pot tractar l'osteopatia?
Dolors múscul-esquelètics i articulars
Cervicàlgies (dolor de coll)
Dorsàlgies (dolor a la zona mitjana de l’esquena)
Lumbàlgies (dolor lumbar)
Dolors articulars (genolls, espatlles, malucs, canells…)
Dolors musculars i tensions recurrents
Tendinitis o tendinopaties
Escoliosi i alteracions posturals
Artrosi i artritis
Conseqüències de traumatismes o accidents de trànsit
Rehabilitació postoperatòria
Dolors cranials i alteracions neurològiques
Migranyes i cefalees
Marejos i vertígens
Trastorns de la mandíbula (ATM)
Formigueigs i pèrdua de sensibilitat per compressió nerviosa
Ciàtiques i neuràlgies
Problemes digestius i viscerals
Digestions pesades i reflux gàstric
Estrenyiment o alteracions del trànsit intestinal
Dolors abdominals d’origen funcional
Dolors viscerals (restriccions en òrgans interns que poden provocar malestar general)
Altres condicions
Fatiga crònica i sensació de cansament generalitzat
Seqüeles de cirurgies o tractaments invasius
Lesions esportives (sobrecàrregues, esquinços, inflamacions…)
L’objectiu de l’osteopatia és entendre l’origen del problema i no només alleujar el símptoma. Per això, cada cas s’estudia de manera individual, tenint en compte la globalitat del cos i la història clínica del pacient.
Si tens dubtes sobre si el teu cas pot ser tractat amb osteopatia, no dubtis a posar-te en contacte. Estaré encantat d’assessorar-te personalment.